Estadístiques

Evolució annual de la gamba (Aristeus antennatus) a la llotja de Palamós, 2007. Descarga .xls

Evolució de la captura de gamba al port de Palamós, 1979-2007. Descarga .xls

Evolució de la captura de gamba a Catalunya per ports, 1962-1969. Descarga .xls

Premsa. Hemeroteca


El regreso de la gamba de Palamós

La Vanguardia - 01/02/2008

El marisc es converteix en el producte estrella del Nadal i arriba als 120 euros
Diari de Girona - 24/12/2007

Nou restaurants de Calonge i Sant Antoni inicien avui el Menú de la Badia
Diari de Girona - 12/10/2007

El cuiner José Andrés promou la gamba i el peix de la llotja en un programa per als EUA
Diari de Girona - 04/10/2007

En Jordán i la gamba de Palamós a Madrid
Diari de Girona - 08/09/2007

Las gambas vuelven a los grande

La Vanguardia - 22/08/2007

L´hotel de Madrid Intercontinental té un menú amb la Gamba de Palamós
Diari de Girona - 21/08/2007

El Menú de la Gamba acaba servint uns 13.000 comensals
Diari de Girona - 18/07/2007

El menú de la gamba comença a 13 restaurants de Palamós, Sant Antoni i Calonge
Diari de Girona - 04/05/2007

Tretze restaurants de Palamós i Calonge ofereixen des d'avui el menú de la gamba

El Punt - 04/05/2007

Les captures de gamba van pujar un 50%, el 2006, a Palamós

El Punt - 03/02/2007

Les captures de peix a la Costa Brava es recuperen i creixen un 10,6% el 2006
Diari de Girona - 23/01/2007

Un 15% dels pescadors de Palamós han deixat l'activitat des del 2002

El Punt - 19/01/2007

La confraria de Palamós bat el seu rècord el 2006 facturant 11 milions
Diari de Girona - 11/01/2007

El mal temps i la poca captura provoquen un increment del preu del peix i el marisc
Diari de Girona - 24/12/2006

Les escasses captures pel mal temps disparen el preu del peix i del marisc
Diari de Girona - 24/12/2006

El volum de pesca de la gamba rosada baixa al voltant del 50 per cent en 25 anys

El Punt - 19/11/2006

La normativa de la marca Gamba de Palamós es pot aprovar durant aquest any
Diari de Girona - 07/10/2006

El Menú de la Gamba tanca amb un 30% menys d´àpats
Diari de Girona - 02/08/2006

La pesca de la gamba de Palamós es normalitza amb 450 quilos diaris

El Punt - 07/07/2006

El ciclista Melcior Mauri es compromet a ser un bon embaixador de la gamba
Diari de Girona - 07/07/2006

Una altra edició de la campanya gastronòmica Gamba de Palamós

El Punt - 22/05/2006

Els pescadors capturen gamba i es pot oferir en el menú gastronòmic
Diari de Girona - 20/05/2006

Control de l´oferta fraudulenta
Diari de Girona - 10/05/2006

El menú de la gamba de Palamós, Calonge i Sant Antoni començarà oferint escamarlans
Diari de Girona - 10/05/2006

A Palamós es torna a no pescar gamba i hi ha pocs escamarlans

El Punt - 21/04/2006

El Menú de la Gamba es pot suspendre per falta de marisc
Diari de Girona - 18/04/2006

Els pescadors de Palamós fa tres setmanes que no capturen gamba
Diari de Girona - 13/04/2006

Canons submarins vitals per a la gamba i l´anxova
Diari de Girona - 19/03/2006

El valor de la pesca de Girona cau un 8% per la baixa captura de gamba a la Costa Brava
Diari de Girona - 08/03/2006

Els pescadors reclamen una veda de dos mesos a causa de la manca de gamba
Diari de Girona - 08/02/2006

Els pescadors de Palamós es plantegen demanar una veda biològica de dos mesos per a la gamba

El Punt - 08/02/2006

La Confraria de Pescadors de Palamós obté els pitjors resultats de la dècada
Diari de Girona - 13/01/2006

El mal temps i la crisi de la gamba fan perdre 1 milió i mig de e als pescadors de Palamós
Diari de Girona - 09/11/2005

La falta de captures obliga a oferir el Menú de la Gamba al setembre
Diari de Girona - 02/09/2005

Les pèrdues en les captures de gamba pugen a 600.000 euros
Diari de Girona - 21/06/2005

La pesca de gamba a Palamós és 10 cops inferior a l´habitual
Diari de Girona - 15/06/2005

La confraria de pescadors de Palamós afirma que la manca de gamba és puntual
Diari de Girona - 02/06/2005

L'Ajuntament de Palamós dedica 4.000 euros a les 3 campanyes gastronòmiques

El Punt - 03/10/2005

Un treball sobre la pesca de la gamba guanya el premi de Recerca Vila de Palamós
Diari de Girona - 23/10/2004

El menú de la gamba torna al llarg de tot el setembre a disset restaurants de Palamós, Calonge i Sant Antoni

El Punt - 02/09/2005

Els pescadors gironins calculen que en set mesos han tingut pèrdues econòmiques d'entre el 8% i el 19%

El Punt - 05/08/2005

El menú de la gamba de Palamós es farà aquest setembre perquè se'n torna a pescar força

El Punt - 23/07/2005

Crearan una normativa per regular l'ús de la marca Gamba de Palamós

El Punt - 14/05/2005

Desapareix l'esquer «gamba de Palamós» de les cartes dels restaurants

El Punt - 11/05/2005

Restaurants de Palamós ofereixen el menú de la gamba de Palamós tot i que no se'n pesca

El Punt - 07/05/2005

Els pescadors de Palamós fa més de dos mesos que no troben gambes

El Punt - 05/05/2005

Un crustaci amb menú propi

El Punt - 05/05/2005

Comença la campanya del Menú de la Gamba

El Punt - 21/04/2005

Onze restaurants de la badia de Palamós-Sant Antoni renoven El Menú de l'Olla de Peix

El Punt - 22/03/2004

Restauradors de Palamós incorporen els menús de Sant Antoni i Calonge

El Punt - 16/04/2003

La gamba, tota una artista

El Punt - 30/05/2002

El pont de Pedra de Girona torna a ser un aparador per al Menú de la Gamba

El Punt - 01/05/2002

La recuperació de les captures obre la temporada del Menú de la Gamba

El Punt - 06/04/2002

Organitzen a Palamós unes jornades per apropar la recerca científica al món pesquer

El Punt - 15/01/2002

Els gironins podran degustar gambes fregides dijous al Pont de Pedra

Diari de Girona – 14/04/1998

Fresques i de franc

Diari de Girona – 04/04/1997

El CIT de Palamós farà avui la III Fregida popular de gamba fresca a la Rambla de Girona

Diari de Girona – 11/04/1996

Els gironins es tornen a llepar els dits amb la Fregida Popular de gamba fresca a la Rambla

Diari de Girona – 12/04/1996

Nou empreses de Palamós promocionaran els seus productes al Mercat del Ram de Vic

Diari de Girona – 20/03/1996

“…i, a més, menjar gambes”

Diari de Girona – 29/05/1995

Xucla el cap i llepa’t els dits

Diari de Girona – 21/04/1995

L’estrena del “Gamba de Palamós”

Diari de Girona – 14/03/1995

La gamba de Palamós es presenta dimarts a Expocultura

Diari de Girona – 09/10/1994

El Consell del Baix Empordà torna a promoure en fires els productes alimentaris de la comarca

Diari de Girona – 13/08/1994

Palamós s’afegeix a Sant Antoni i Calonge en la promoció de la gamba amb menús a preu reduït

Diari de Girona – 20/05/1994

La Festa de la Gamba

Diari de Girona – 25/03/1994

Gambada a la Rambla

Diari de Girona – 18/05/1994

Els restaurants de Sant Antoni promouen la gamba de Palamós

Diari de Girona – 16/05/1993

Peixos i marisc que arriben als ports gironins

Diari de Girona – 31/01/1991

La taula és del peix blau

El Punt – 25/03/1989

De las gambas

Los Sitios – 17/03/1983

Els pescadors gironins van fer sentir la seva veu a Madrid

El Punt – 04/11/1981

El Pòsit de Palamós torna a tenir gambes

El Punt – 18/07/1981

La gamba de la costa no necessita àcid bòric

El Punt – 23/11/1980


Jornades Tècniques

Company i Claret, J.B.; Sardà, F.; Alegret, J. 'Jornada tècnica sobre la sostenibilitat de la gamba'. A Jornades Tècniques. 2007 [Consulta: 17 maig 2007]. Necessita Windows Media.
Accedeix aquí

Converses de Taverna

· Els noms de la mar: els caladors de pesca. Converses de Taverna, 58 (Novembre, 2007)

· Espècies extingides i en perill. Converses de Taverna, 43 (Febrer, 2006)

Treballs de recerca de batxillerat

· Margalef, E. (2001). La gamba de Palamós. Palamós: inèdit.

· Morillas, N. (2003) Petita introducció a la barca. Palamós: inèdit.

Comercialització

· “Comercialización de crustáceos: características básicas”. Distribución y consumo, 2007 (mayo-junio), 94-100 http://www.mercasa.es/nueva/revista/pdf93/gamba.pdf

· Guia de buenas practicas para la conservación de los crustaceos. Madrid: MAPA, 2003.

· Villarejo, M. et al. Seguridad alimentaria: normas sanitarias aplicables a mariscos. Alimentaria: revista de tecnología e higiene de los alimentos, 2003, 342, 29-36

· Manual práctico sobre pescados y mariscos frescos. Madrid: FROM, 2005

Bases de dades

  • Integrated Taxonomic Information System. Consulta
  • Marine Species. Consulta
  • Database of Crustacea (Decapoda, Stomatopoda). Consulta

Orientacions bibliogràfiques i documentals

Manuals i obres generals

· Manual práctico sobre pescados y mariscos frescos. Madrid: From, 2005

· Espècies regulades del calador mediterrani. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1999

· Catàleg de les 125 principals espècies d'interès pesquer a Catalunya. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1991

· Corbera Benedicto, J. Decàpodes. Badalona : Ajuntament, 1989. 2 vol.

· The biology of Crustacea. New York: Academic Press, 1982-1985, 10 vol.

· Holhius, L.B. (coomp.) Fao species catalogue: vol. 1: shrimps and prawns of the world. Roma: FAO, 1980

· Faciai, L. & R. Minervini. Guía de los Crustáceos Decápodos de Europa. Barcelona: Omega, 1995

Monografies

Sardà, F. (2002). La gamba: un recurs extraordinari. Palamós: Càtedra d'estudis Marítims. Disponible Documare

Altres referències

· Bas, C., Maynou, F., Sardà, F., Lleonart, J. (2003) Variacions demogràfiques a les poblacions d'espècies demersals explotades: els darrers quaranta anys a Blanes i Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 170-176

· La Pesca en el siglo XXI : propuestas para una gestión pesquera racional en Catalunya. Barcelona : CC.OO., Federación del transporte, 1996

· El port de Palamós(1902-2002): Memòria d’un centenari. Barcelona: Ports de la Generalitat, 2003, p. 258-263

· Alegret, J.L.; Garrido, A. Historia de la confraria de pescadors de Palamós. Palamós: la Confraria, 2004.

Articles

Biologia i ecologia: recerca i informes i científics

Abelló, P., Macpherson, E. y Sardá, F. (1986). Els eucarides decapodes: crancs, gambes i altres. Historia Natural dels Paisos Catalans: Artrópodes I. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1985-1992, vol. 9:327-358. No disponible

· Allué, C., Lleonart, J., Lloris, D., Macpherson, E., Rucabado, J., Sánchez, P. y Sardá, F. (1981). Campaña Mediterraneo II, pescas de arrastre. Datos informativos del ICM (CSIC) de Barcelona, 8, 240 p. No disponible

· Arrobas, I.; Riberiro-Cascalho, A. On the biology and fishery of Aristeus antennatus (Risso, 1816) in the south Portuguese coast. III Colloquium: Crustacea Decapoda Mediterranea. Investigación Pesquera, 51 (Supl.1): 233-243. Disponible Documare

· Arté, P. (1952) “Datos biológicos sobre Aristeus antennatus (Risso, 1816) del “sot de sa gamba” de Blanes (Crustáceos, Macrura, Natantia).” Publicación del Instituto de Biología Aplicada, 10 :145- 149. No Disponible

· Bas, C. (1966) La gamba rosada (Aristeus antennatus). Publicaciones Técnicas de la Junta de Estudios de Pesca, 5: 143-155. Disponible Documare

· Bas, C. and F. Sardà (1998). Long-term morphometric variations in a population of the deep-sea shrimp Aristeus antennatus (Risso, 1816) (Decapoda, Aristeidae). Crustaceana. 71 (4):369-377 No disponible

· Campillo, A. et al. Observations sur deux crustaces profonds du Golfe du Lion, Aristeus antennatus (R.) et Nephrops norvegicus (L.) Rapport sur les Peches (FAO), 447

· Carbonell A, M. Azevedo (2003) Application of non-equilibrium production models to the red shrimp (Aristeus antennatus, Risso 1816) fishery in the North-western Mediterranean. Fishery Research, 65: 323-334. Disponible Documare

· Carbonell A., A. Grau, V. Lauronce, C. Gómez (2006) Ovary Development Of The Red Shrimp Aristeus antennatus from Northwestern Mediterranean Sea. Crustaceana 79 (6): 727-743. Disponible Documare

· Carbonell A., M. Carbonell, S. Monserrat, A. Grau, M. Demestre (1999) The red shrimp Aristeus antennatus (Risso, 1816) fishery and biology in the Balearic Islands,Western Mediterranean. Fishery Research, 44: 1-13. Disponible Documare

· Cartes, J. E; J. Cl. Sorbe & F. Sardà. (1994) Spatial distribution of deep-sea decapods and euphausiids near the bottom in the northwestern Mediterranean. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 179: 131-144. Disponible Documare

· Cartes, J.E. (1994) Influence of depth and season on the diet of the deep-water aristeid Aristeus antennatus along the continental slope (400 to 2300 m) in the Catalan Sea (western Mediterranean). Marine Biology, 120 (4) : 639-648. No disponible

· Cartes, J.E. and F. Sardà (1992) Abundance and diversity of decapod crustaceans in the deep-catalan sea (Western Mediterranean). Journal of Natural History, 26: 1305-1323. No disponible

· Cartes, J.E. and F. Sardà. (1993). “Zonation of the deep-sea decapod fauna in the Catalan Sea (Western Mediterranean)”. Marine Ecology Progress Series. 94(1):27-34. Disponible Documare

· Cartes, J.E. and Sardá, F. (1989). Feeding ecology of the deeper-water penaeid crustacea Aristeus antennatus (Risso,1816) in the Mediterranean Sea. Marine Ecology Progress Series, 54(3):229-238. http://www.int-res.com/articles/meps/54/m054p229.pdf

· Cartes, J.E., Abelló, P. y Sardá, F. (1992) Decapoda Crustacea collected by deep-water trawls (between 1000 m and 2000 m) in Catalan area (NW Mediterranean). B.I.O.S.,1(1):207-213. No disponible

· Cartes, J.E., F. Sardá, J. B. Company & J. Lleonart (1993) Day-night migrations by deep-sea decapod crustaceans in experimental samplings in the Western Mediterranean sea. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, Vol. 171 (1), Pages 63-73 Disponible Documare

· Cartes, J.E.; Demestre, M. (2003) Estimating secundary production in deep-water shrimp Aristeus antennatus (Risso, 1816) in the Catalano-Balearic Basin (Western Mediterranean). Journal of Northwest Atlantic Fishery Science, vol. 31, 355-361 http://journal.nafo.int/J31/session3/cartes.pdf

· Cartes, J.E.; F. Sardà, J.B. Company and J. Lleonart. (1993). Day-ligh migrations by deep-sea decapod crustaceans in experimental samplings in the Western Mediterranean. Journal Experimental. Marine Biology and Ecology, 171:63-73. Disponible Documare

· Company J.B. and F. Sardà (1997). Reproductive patterns and aspects of deep-water pandalid shrimp life-histories in the Western Mediterranean along a depth gradient (150-1100 m). Marine Ecology Progress Series, 148(1-3): 49-58. No disponible

· Company J.B. and F. Sardà (1998). Matabolic rates and energy content of deep-sea benthic decapod crustaceans in the Western Mediterranean Sea. Deep-Sea Research 45(11):1861-1881. Disponible Documare

· Company, J.B. and F. Sardà (2000). Growth parameters of deep-water decapod crustaceans in the Northwestern Mediterranean Sea: a comparative approach. Marine Biology, 136(1): 79-90. Disponible Documare

· Company, J.B., Pere Puig, Francesc Sardà, Albert Palanques, Mikel Latasa, Renate Scharek (2007). Climate Influence on Deep Sea Populations. PLoS One. http://www.plosone.ord/doi/pone.0001431.

· Demestre, M. & P. Martín, 1993. Optimum exploitation of a demersal resource in the Western Mediterranean: the fishery of the deep-water shrimp Aristeus antennatus (Risso, 1816). Scientia Marina, 57(2): 175-182. Disponible Documare

· Demestre, M. and J. Lleonart (1993) Population dynamics of Aristeus anetnnatus (Decapoda. Dendrobranchiata) in the northwestern Mediterranean. Scientia Marina 57(3): 183-189. Disponible Documare

· Demestre, M., & J. M. Fortuño, 1992. Reproduction of the deep-water shrimp Aristeus antennatus (Decapoda: Dendrobranchiata). Marine Ecology. Progress Series, 84: 41-51. http://www.int-res.com/articles/meps/84/m084p041.pdf

· D'Onghia, G, A. Matarrese, P. Maiorano, & M. Panza, 1997. Recruitment pattern of Aristeus antennatus (Risso, 1816) (Decapoda: Aristeidae) from the North-Western Ionian Sea. Biologia Marina Mediterranea, 4(1):244-253. No disponible

· Florentino F.; Orsi Relini L.; Zamboni A.; Relini G. “Remarks about the optimal harvest strategy for red shrimps (Aristeus antennatus, Risso 1816) on the basis of the Ligurian experience” In Lleonart J. (ed.) . Dynamique des populations marines = Marine populations dynamics . Zaragoza : CIHEAM-IAMZ, 1998. p. 323-333.

http://ressources.ciheam.org/om/pdf/c35/98606269.pdf

· Francesc Maynou, Francesc Sardà, Sergi Tudela and Montserrat Demestre (2006) Management strategies for red shrimp (Aristeus antennatus) fisheries in the Catalan sea (NW Mediterranean) based on bioeconomic simulation analysis. Aquatic Living Resources, 19: 161-171 Disponible Documare

· García-Rodríguez, M. & A. Esteban, 1999. On the biology and fishery of Aristeus antennatus (Risso, 1816), (Decapoda, Dendrobranchiata) in the Ibiza Channel (Balearic Islands, Spain). Scientia Marina, 63(1): 27-37. Disponible Documare

· Ghidalia, W; Bourgois, F. (1961) The influence of temperature and light on the distribution of shrimps in medium and Great depths. Gfcm Studies and Reviews,16

· Martínez Bano, M.P. (1990) Sobre la pesqueria de la gamba roja (Aristeus antennatus, Risso, 1816) en el Sureste Peninsular: rendimientos y esfuerzo pesquero. Rapport sur les Peches (FAO), 447

· Martínez, P.; Mas Hernández, J (1988) Principales caladeros, evolucion de capturas e importancia economica de la gamba rosada (Aristeus antennatus, Risso, 1816) en la region de Murcia (SE de Espana). Rapport sur les Peches (FAO), 395

· Martinez-Baños, P. y Más, J. 1987. Principales caladeros, evolución e importancia económica de la Gamba Rosada (Aristeus antennatus, Risso, 1816) en la Región de Murcia (S.E. de España). F.A.O. Fisheries Reports. 395 pp 84-86.

· Massutí, M. & E. Daroca, 1978. Introducción al estudio de la biología de la gamba (Aristeus antennatus Risso) de las pesquerías del Sur de Mallorca. Trabajos Compilados del Departamento de Pesca (IEO). 264-277.

· Massutí, M. (1963) La pêche des Crustacés aux Baleares (Mediterranée Occidentale) et dans l´Atlantique and sud de l´Espagne (Golfe de Cadix). Proc. Gen. Fish.Coun. Medit., 7: 191-202.

· Massutí, M. (1968) Las gambas de interés comercial en España. FAO Fisheries Reports, vol. 57, p. 303-307 Disponible en http://www.fao.org/docrep/005/AC740T/AC740T15.htm#ch15.2

· Matarrese, A., G. D'Onghia & A. Tursi, 1992. Struttura e dinamica dello stock di Aristeus antennatus (Risso, 1816) (Crustacea Decapoda) nel Mar Jonio. Oebalia. 17: 61-66.

· Matarrese, A., G. D'Onghia, A. Tursi, & P. Maiorano, 1997. Vulnerabilità e resilienza di Aristeomorpha foliacea (Risso, 1816) and Aristeus antennatus (Risso, 1816) (Crostacei, Decapodi) nel Mar Ionio. SITE. Atti. 18: 535-538.

· Maynou, F. Cartes, J. (1997) Field estimation of daily ration in deep-sea shrimp Aristeus antennatus (Crustacea: Decapoda) in the western Mediterranean. Marine Ecology Progress Serie, Vol. 153: 191-196, 1997. http://www.int-res.com/articles/meps/153/m153p191.pdf

· Mura, M., F. Orru', & A. Cau, 1997. Ossevacione sull'accrescimento di individui in fase pre-reproduttiva di Aristeus antennatus e Aristeomorpha foliacea. Biologia Marina Mediterranea, 4(1):254-261.

· Oliver, M (1959) Les peches d'aristeus et d’aristeomorpha et la carte de peche des Baleares. Proc. Gen. Fish. Coun. Medit., 5 (Tech. Pap.; 31), 247-249

· Orsi Relini L.; Relini G. Long term observations of Aristeus antennatus: Size-structures of the fished stock and growth parameters, with some remarks about the "recruitment" . In Lleonart J. (ed.) . Dynamique des populations marines = Marine populations dynamics . Zaragoza : CIHEAM-IAMZ, 1998. p. 311-322. http://ressources.ciheam.org/om/pdf/c35/98606268.pdf

· Orsi Relini, L. & G. Relini, 1985. The red shrimps fishery in the Ligurian Sea: mismanagement or not?. FAO Fisheries Reports, 336 : 99-106.

· Orsi Relini, L. & G. Relini, 1998. Seventeen instars of adult life in fenale Aristeus antennatus (Crustacea: Decapoda: Aristeidae). A new interpretation of life span and growth. Journal of Natural History, 32 : 1719-1734.

· Orsi Relini, L.; Tunesi, L (1987) La estructura del espermatóforo en Aristeus antennatus (Risso, 1816). Investigación pesquera, 51 (Supl.1): 461-470

· Ragonese, S. & M. L. Bianchini, 1996. Growth mortality and yield per recruit of the deep-water shrimp Aristeus antennatus (Crustacea-Aristeidae) of the Strait of Sicily (Mediterranean Sea). Fisheries Research, 26: 125-137. Disponible Documare

· Relini, G. & L. Orsi Relini, 1987. The decline of red shrimp stocks in the Gulf of Genoa. III Colloquium: Crustacea Decapoda Mediterranea. Investigación Pesquera, 51 (Supl.1): 245-260. Disponible Documare

· Rosa, Rui; Nunes, M.L. (2003) Nutritional quality of red shrimp, Aristeus antennatus (Risso), pink shrimp, Parapenaeus longirostris (Lucas), and Norway lobster, Nephrops norvegicus (Linnaeus). Journal of the Science of Food and Agriculture, 84 : 89–94 Disponible Documare

· Rosa, Rui; Nunes, M.L. “RNA, DNA and protein concentrations and amino acid profiles of deep-sea decapod Aristeus antennatus: An indication for seasonal variations of nutrition and growth”. Aquatic Living Resources, 2004,17(1), p. 25 Disponible Documare

· Rufino, M.M.; Maynou, F.; Abelló, P.; Sardà, F. (2006) Spatial and Environmental Factors Affecting the Distribution of the Main Decapod Crustacean Prey Species in the NW Mediterranean. Hydrobiologia, Vol. 555 (1) : 129-141. Disponible Documare

· Sardà et al., 2001.- Analysis of the Mediterranean deep sea shrimps fishery: Evolution,catches, efforts and economics. U.E.(D.G) XIV (Contract nº 97/0018), Final Draft. http://www.faocopemed.org/en/activ/research/shrimp.htm

· Sardà, F and J.E. Cartes. (1993). Relationship between size and depth in decapod crustacean populations on the deep slope in the Western Mediterranean. Deep-Sea Research, 40 (11/12):2389-2400.

· Sardá, F, Cros, M.L. y Sesé, B. (1989). Calcium balance during moulting in the prawn Aristeus antennatus (Risso, 1816): The role of cuticle calcification in the life cycle of decapod crustaceans. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 129 : 161-171. Disponible Documare

· Sardà, F, J.E. Cartes and W. Norbis (1994). Spatio-temporal structure of the deep-water shrimp Aristeus antennatus Risso, 1816 (Decapoda: Aristeidae) population in the Western Mediterranean. Fishery Bulletin NOAA, 92(3): 599-607.

· Sardà, F. (1988) Progresos realizados en el conocimiento de la biologia pesquera de la gamba, Aristeus antennatus (Risso, 1816): ensayo de evaluación de bancos en el Mediterraneo occidental. Rapport sur les Peches (FAO), 395

· Sardà, F. (1989). Report of the Working Group in deeper-water Shrimps and Prawns. Rapp. Comm. int. Mer Médit., 31(3):155-161.

· Sardà, F. (1991). Report of the working group on shrimps and prawns. Rapp. Comm. int.Mer Medit., 32(2):107-113.

· Sardà, F. (1993). “Biología descriptiva: Crustaceos”. En Castelló, F. (ed.) Acuicultura Marina: Fundamentos biológicos y tecnología de la producción. Barcelona: Universitat de Barcelona, 69-84 http://books.google.com/books?id=hjwMNMgh1cQC&hl=ca

· Sardà, F. (1993). Bio-ecological aspects of the decapod crustacean fisheries in the Western Mediterranean. Aquatic Living Resources., 6:299-305.

· Sardá, F. and Cartés, J.E. (1992). Distribution abundance and selected biological aspects of Aristeus antennatus in deep-water habitats in NW Medit. B.I.O.S. (Macedonia,Greece),1(1):59-73.

· Sardá, F. y Demestre, M. (1989). Shortening of the rostrum and rostral variability in Aristeus anntennatus (Risso, 1816) Journal of Crustacean Biology, 9(4):570-577.

· Sardá, F. y F. Maynou, 1998.- Assessing perceptions: Do catalan fisherman catch more shrimp on fridays?. Fisheries Research 36: 149-157. Disponible Documare

· Sardá, F. y Martín, P. (1986). Les pesqueríes a Catalunya (evolució en els ultims decennis) en l'Oceanografia, recursos pesquers de la mar catalana. Quaderns d'Ecología Aplicada, 9:91-112.

· Sardà, F., and J.E. Cartes (1997). Morphological features and ecological aspects of early juvenile specimens of the aristeid shrimp Aristeus antennatus (Risso, 1816). Marine & Freshwater Research, 48 : 73-77.

· Sardà, F., C. Bas, M. Roldan, C. Pla and J. Lleonart. (1998). Enzymatic and morphometric analyses of the population structure of Aristeus antennatus (Risso, 1816) in its Mediterranean distribution area. Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 221(1): 131-146. Disponible Documare

· Sardà, F., F. Maynou and LL. Talló. (1998). Seasonal and spatial mobility patterns of rose shrimp (Aristeus antennatus Risso, 1816) in the western Mediterranean: results of a long-term study. Mar. Ecol. P.S. 159: 133-141. http://www.int-res.com/articles/meps/159/m159p133.pdf

· Sardà, F., J.E. Cartes and J.B. Company (1994). Spatio-temporal variations in megabenthos on three different habitats of the Catalan dee-sea (Western Mediterranean). Marine Biology, 120:211-219.

· Sardà, F., J.E. Cartes, J.B. Company and A. Albiol. (1998). A modified commercial trawl used to sample deep-sea megabenthos. Fisheries Science 64(3): 492-493.

· Sardà, F.; Company, J.B.; Maynou, F. (2001) Deep-sea Shrimp Aristeus antennatus Risso 1816 in the Catalan Sea: a Review and Perspectives. NAFO SCR Doc. 01/95 (Serial No. N4483) http://www.iim.csic.es/pesquerias/Pesca/NAFO/SCDocs/2001/scr01-095.pdf

· Sardà, F.; Demestre, M. (1987) Estudio biológico de la gamba Aristeus Antennatus (Risso, 1816) en el Mar Catalán. III Colloquium: Crustacea Decapoda Mediterranea. Investigación Pesquera, 51 (Supl.1): 213-232. Disponible Documare

· Sardà, F.; Politou, C.Y.; Maiorano, P.; D’Onghia, G.; Company, J.B. (2004) Deep-sea distribution, biological and ecological aspects of Aristeus antennatus (Risso, 1816) in the western and central Mediterranean. Scientia Marina, 68 (3), 117-127 Disponible Documare & http://www.icm.csic.es/scimar/pdf/68/sm68s3117.pdf

· Sardà, F; C. Bas and J. Lleonart (1995). Functional morphometry of Aristeus antennatus Risso, 1816 (Decapoda, Aristeidae). Crustaceana. 68:461-471.

· Tobar, R. and F. Sardà. (1992). Annual and diel light cycle as a predictive factor in the fisheries for the prawn (Aristeus antennatus Risso, 1816). Fisheries Research, 15(1-):169-179. Disponible Documare

· Tobar, R. y Sardá, F. (1987). Analisis de las capturas de gamba en los últimos decenios en Cataluña. Informes técnicos del Instituto de Investigaciones Pesqueras,142:3-20.

· Tursi, A., A. Matarrese, G. D'Onghia, M. Panza, M. Maiorano, P. Basanisi, M. Perri, F. Marano & F. Cassamassima, 1996. Density, abundance and structure of population of red shrimp, Aristeus antennatus and Aristeomorpha foliacea, in the Ionian Sea (Sothern Italy). Final Report Contract nº MED92/015.

Tesis doctorals

· García Rodríguez, M. (2003) La gamba roja “aristeus antennatus” (Risso, 1816) (Crustacea Decapada): distribución, demografía, crecimiento, reproducción y explotación en el Golfo de Alicante, Canal de Ibiza y Golfo de Vera [Tesis doctoral]. Madrid: Universidad Complutense. Departamento de Biología Animal. http://www.ucm.es/eprints/4752/

· Demestre, M. (1992) Biología pesquera de la gamba Aristeus antennatus (1816) en el mar catalán. [Tesi doctoral]. Barcelona: Universidad de Barcelona.

· Cartes, J.E. (1991) Análisis de las comunidades y estructura trófica de los crustáceos decápodos batiales del mar Catalán [Tesis doctoral]. Universidad de Barcelona. 627 pp.

· Martinez-Baños, P. 1997.- Dinámica de poblaciones de la gamba Aristeus Antennatus (Crustacea, Decapoda) en las zonas de Murcia, Almería e Ibiza. Análisis global enel Mediterráneo Español. Tesis Doctoral. Universidad de Murcia.

Benvinguts a l'espai dedicat a l'estudi i difusió de la gamba (Aristeus antennatus, Risso 1816) a Palamós i a la Mediterrània